A la reunió van participar l'alcaldessa, Eva Menor; el director de Qualitat de l'Edificació i Rehabilitació de l'Habitatge de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, Jordi Sanuy; el president de l'Associació de Veïns, Juan José Díaz, el tinent d'alcaldessa primer, Rafael Moya; el tinent d'alcaldessa tercer, Josep Martínez, i el president de la Comunitat de Veïns d'Algarve, 9 (la primera que s'acull a aquesta rehabilitació un cop reactivada després de 10 anys), Paco Cubells.
L'Agència de l'Habitatge assumirà el 75% del cost de les obres; cada propietari pagarà el 25% restant i es podran finançar amb un crédit sense interessos de lCF
Jordi Sanuy va explicar les principals característiques de l'acord: L'Agència de l'Habitatge de Catalunya assumeix el 75% del cost de les obres, i el 25% restant es finançarà amb un crèdit a 15 anys sense interessos que oferirà l'Institut Català de Finances. A causa de les limitacions operatives d'aquest organisme, que no pot oferir crèdits a persones físiques, el crèdit s'oferirà a les comunitats per la totalitat de les obres. La Comunitat de Veïns que es vulgui acollir ha de tenir una morositat inferior al 13%, ha de demanar acollir-se i ha de signar un compromís.
Amb aquestes condicions, les obres de millora de l'edifici es podran pagar amb un import mensual d'aproximadament 30 euros per veí. Rafael Moya va destacar que “és una oportunitat que no es pot desaprofitar, perquè d'unes obres que tindrien un cost total mensual de 120 euros, el veï només assumirà una quarta part del total, uns 30 euros”.
Tres comunitats el 2022 i cinc comunitats a l'any, a partir de 2023
Aquest any està previst intervenir en un total de 3 comunitats i, a partir de l'any vinent, en unes 5 comunitats a l'any. Jordi Sanuy va explicar els requisits que han de complir les comunitats per poder optar a les obres de balcons, comptar amb l'acord de la comunitat, i acreditar els requisits de solvència exigits (morositat i saldo mig)
L'alcaldessa va indicar que per poder traslladar a la Agència quines són les properes intervencions i el seu ordre, són les Comunitats les que han de demanar acollir-se i acreditar que compleixen amb els requisits establerts per la Generalitat i que l'Ajuntament i l'Associació de Veïns estaran a la disposició de les Comunitats per acompanyar-les i facilitar tot el procés. L'alcaldessa va indicar que, un criteri a l'hora de fixar l'ordre d'intervenció a les comunitats hauria de ser l'estat de degradació de l'amiant, tal com està indicat en el Mapa de l'Amiant. És a dir, en igualtat de condicions, primer s'actuarà sobre la Comunitat amb un grau de degradació més alt d'aquest material.
Eva Menor va subratllar que la intervenció en els edificis d'estrella i lineals “és una oportunitat per fer una gran millora a aquestes tipologies d'edificis en unes condicions avantatjoses”. L'alcaldessa va detallar que “cal aprofitar totes aquestes oportunitats de rehabilitació dels nostres edificis per assegurar que, quan s'acabi el període de protecció oficial, la ciutat no inicia un procés de guetització”.
En el torn d'intervencions, les persones representants de les Comunitats de Veïns es van mostrar preocupades per la possibilitat que hi hagués veïns que no volguessin assumir la seva part del cost i que aquest fes posés en perill la rehabilitació de l'edifici. L'alcaldessa va afirmar que hi ha diverses accions que es poden fer i que els administradors de finques poden ajudar a establir les mesures a aplicar.
Tant l'Associació de Veïns com l'Ajuntament van demanar al representant de l'Agència de l'Habitatge que es comprometés a presentar per escrit les condicions de l'acord. També van indicar que es posen a disposició de les Comunitats de Veïns per reunir-se i aclarir tots els dubtes que puguin tenir.
Projectes de millora de ciutat: Balcons dels edificis d'estrella i lineals, retirada de l'amiant a Badia i rehabilitació del parc d'habitatges en clau d'eficiència energètica
L'alcaldessa va explicar que l'Ajuntament està treballant en diversos fronts alhora per a la millora de la ciutat: La retirada de l'amiant de tots els edificis residencials de Badia un cop concedida la subvenció de 4,5 milions d'euros, vehiculada mitjançant l'Agència de Residus de Catalunya; la rehabilitació dels edificis d'estrella i lineals i la construcció de balcons, mitjançant l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, i la posada en marxa de projectes en clau d'eficiència energètica i que es puguin beneficiar dels fons europeus Next Generation.
Aquestes accions es van desenvolupant de manera paral·lela i la intenció és poder culminar-les com més aviat millor. En aquest sentit, Eva Menor va explicar que, tot i la complexitat en els tràmits, “volem que 2023 sigui l'any de la retirada de l'amiant a Badia”.