El darrer Ple Municipal celebrat el passat dimecres, 27 d juliol, va acordar per unanimitat de tots els grups municipals, rebutjar les mesures que afecten la qualitat de la sanitat pública al municipi de Badia del Vallès.

En concret es va acordar el rebuig a les reduccions de l'horari del CAP i del servei d'ambulàncies del municipi, demanant al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que el Centre d'Atenció Primària torni a prestar un servei de 24 hores i que torni a considerar la reducció del servei d'ambulàncies.  

El passat 18 de juliol, amb motiu de la reorganització plantejada a la Sanitat Pública,  el Centre d'Atenció Primària de Badia del Vallès va deixar de prestar el servei d'atenció continuada de 24 hores, passant a ser el nou horari de 8 a 12 hores. Amb aquesta reorganització, fora d'aquest horari, els pacients han de ser atesos als centres sanitaris CUAP Ripollet, CUAP Sant Fèlix i a l'Hospital de Sabadell, Parc Taulí, o bé mitjançant el servei d'urgències domiciliaries 061 o urgències 112.

Alhora,  el servei d'ambulàncies també ha patit una reducció de 64 hores , comportant que les dues ambulàncies que hi ha físicament a Badia, una passi a donar servei de 6 del matí a 2 i l'altre de 10 a 6, afectant de forma important al servei que es dóna a la població i la qualitat del mateix. A més,  la situació s'ha vist agreujada pel tancament de 4 sales a l’ Hospital de Sabadell, cosa que provoca un drenatge més lent en les ambulàncies que arriben, fent que quedin retingudes allà fins que s'atén al malalt endarrerint, encara més, la seva atenció.

Condemna als atemptats de Noruega

Per unanimitat també, es va aprovar condemnar els atemptats terroristes perpetrats a Noruega, alhora que es va reivindicar la fermesa de la democràcia com a forma de combat contra el fanatisme , la intolerància i la violència.  

El passat divendres 22 de juliol es va cometre un doble atemptat contra la seu del govern noruec i diversos ministeris adjacents i contra el campament d'Estiu de la AUF (Joventut Laborista Noruega) a l'illa d'Utoya, fet que va comportar la mort d'una setantena d'adolescents i joves convertint els fets en una autèntica tragèdia nacional i un dels majors atacs a la democràcia perpetrats a Europa des de la II Guerra Mundial. Aquests fets van venir acompanyats d'un ressorgiment polític, social i electoral de l'extrema dreta i de la intolerància, l'odi i el fanatisme que van servir de pretext per realitzar els crims.